Teràpia a la Vellesa

El deteriorament psicofísic de la persona gran genera freqüentment un descens de l'autoestima que, associat a fenòmens d'indefensió apresa i reforçament extern de conductes apreses, deriven en trastorns depressius d'evolució crònica. El procès de dol (ara en majúscules) torna a esdevenir l'eix vertebrador de la Teràpia a la vellesa.

Les pèrdues aclaparadores experimentades durant la vellesa (tant a nivell físic com mental i social) fan que aquest sigui un dels períodes més amenaçats per la depressió crònica i la demència.

 L'objectiu psicoterapèutic dels psicòlegs en aquest període es centrarà en:

- Assolir un sentit d'integració que permeti consolidar i mantenir la pròpia identitat mitjançant un procés de revisió vital dirigit a avaluar les pròpies realitzacions i/o fracassos.

- Oferir una oportunitat d'elaborar i compensar les inevitables pèrdues mitjançant les capacitats i relacions que encara es conserven.

- Afrontar aquesta darrera etapa de la vida potenciant la interacció i la connexió amb l'exterior des d'una perspectiva real.